Els 40 anys de Rocaguinarda. Una lliçó per aprendre

01/12/2018
  • Els 40 anys de Rocaguinarda, una lliçó per aprendre

    Pep Martí. Metge i soci de Rocaguinarda des del començament.

    Ara fa 40 anys, el 1978, es va crear la cooperativa cultural Rocaguinarda del Guinardó, cal felicitar-nos i aprendre. 

    Posem-nos en context d’aquells temps. En plena transició democràtica i mobilitzacions populars, recordem que el dictador va morir el novembre de 1975, les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura van ser al 1977, al 1978 Rocaguinarda i al 1989 l’ensorrament definitiu del país fins llavors referent del comunisme al mon amb la caiguda del mur de Berlin i el final de la guerra freda. 

    A partir d’aquí el capitalisme, ja sense por, va passant a global i financer i desenvolupa la ideologia, encara hegemònica, Neoliberal  i s’atreveix a començar a desmuntar l’Estat de Benestar (els drets humans universals) declarats a la post guerra mundial. Mes tard veiem com el socialisme es rendeix a aquest pensament (“la fi de la historia”) i dona per perduda la possibilitat de fer la revolució per canviar d’arrel el model econòmic i social, la nova tendència “social liberal” es dedica només a “gestionar” el capitalisme. 

    Aquells anys jo vivia al Guinardó, al carrer la Bisbal, i militava en els moviments socials, era de l’associació de veïns Joan Maragall (al mateix carrer la Bisbal) i vaig ser dels primers socis que em vaig apuntar a la creació de la Cooperativa. Jo crec que la intenció era fer arribar la cultura al barri, apoderar a les persones, socialitzar mes a la gent i tornar a la tradició d’autogestió de les classes populars. Avui veiem, a més,  que va ser una iniciativa precursora de l’actual moviment ideològic d’entitats d’economia social i solidaria. 

    Que fer per avançar, en un mon globalitzat, cap a un altre model social i econòmic que no representi explotar a la majoria en benefici d’una minoria de poder econòmic i polític, com deien els del 15M “aquests partits i aquests parlaments no ens representen”. En front de la dificultat de fer la revolució pendent i ha un altre mon, un altre camí, i està  ja creixent entre nosaltres. El mon de una nova forma d’economia i de democràcia, solidaria i social, que localment encara, en xarxa, ens ensenya el camí cap a la utopia (a l’horitzó). 

    Rocaguinarda, fa 40 anys, sense saber-ho (o si), va començar a caminar cap aquí. Gracies als precursors, això ha estat un èxit.

cercar...

Últimes entrades

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto