La febre d’or (Narcís Oller)

02/02/2018
  • ROCAGUINARDA / LECTURA MENSUAL GRUP “AMICS I AMIGUES DE LA LECTURA”.
    25 gener 2018

    Llibre: Narcís Oller (2012). La febre d’or. Barcelona: Edicions 62. ISBN: 978-84- 9930-423- 6

    L’autor nascut el 1846 i mort el 1930, és considerat el millor novel·lista català modern. Aquesta obra va ser escrita després d’altres seves no menys interessants que van marcar època i que van tenir ressò a tota Espanya i a Europa.
    Escrita en un estil quotidià sense gaires complicacions lingüístiques , es deté en l’estudi no només psicològic dels
    personatges d’una societat barcelonina de classe mitja, sinó que s’esforça en reflectir els costums i les utopies dineràries de ciutadans, que contemplen com Catalunya inicia el progrés industrial i comercial. Ja en les primers pàgines ja explica com la “borsa és la reina del món”.

    Tot l’argument es desenvolupa en forma de teranyina el centre de la qual és un home de classe mitja (Gil Foix, Gilet) que aspira a assolir el nivell de la burgesia més acomodada i, si fos possible, el nivell de l’aristocràcia. El Dorado, diu.
    Són delicioses les descripcions detallades i en profunditat que fa de la dinàmica de la borsa d’aquella època a Barcelona, enfebrada pels fàcils guanys del joc. I l’ambientació dels carrers, dels comerços, dels vestits de les dones (desvagades i superficials) que vivien del sou dels seus marits. El llenguatge de la època ens ensenya com ha canviat el català en un segle i com ha passat a ser un català neutre, sense el sabor de les paraules tan ben triades d’en Oller. (Tot i que l’obra està farcida de castellanismes, que després de la gramàtica del seu contemporani Pompeu Fabra van anar desapareixent).
    També descriu l’estil arquitectònic de molts edificis del centre de la ciutat: I els costums cívics dels restaurants, dels
    carrers de la ciutat interior, dels carruatges, dels mitjans de comunicació, i del desig de construir un tren que donés la nota del progrés de Catalunya davant la resta del país.

    La febre de les intencions d’Oller rau en la seva preocupació per narrar d’una manera expressiva i molt intensa, la diferència entre l’ascensió d’en Gilet a la cima de la popularitat i de la fama entre els seus coetanis i la forta i inevitable (tràgica) davallada als inferns de l’empobriment, conseqüència de l’avarícia i desenfrenat desig de posseir més i més. Passa revista també a les emocions de les dones. I aconsegueix descriure les de dones de diverses edats (la filla, la seva dona, les dones dels seus amics, la seva mare, etc.)
    Pàgines d’alta tensió són les dedicades a la malaltia, mort i enterrament d’aquesta darrera. Jo diria les més encertades, per lúgubres, de tot el llibre. S’endinsa en la descripció dels sentiments del cunyat pintor i en els dubtes afectius d’aquest, que es debat sempre en dilemes difícils de solucionar.

    A la reunió del dia 25/01/2018, vam llegir diversos passatges del llibre. Es van donar molta importància a les darreres pàgines del capítol XIV, en què s’analitza fredament la caiguda del protagonista. En Josep Busquets va llegir paràgrafs: “El papà anava de bona fe”- “Però a ulls clucs “,-“El teu pare ja ha donat prou de si...” “Quan hem complert aquesta missió hem de desaparèixer”, etc. Molt colpidors.

    He descobert que jo tenia el seu llibre pòstum, il·lustrat,: Memòries literàries. Història dels meus llibres (1962, Barcelona: Aedos, 417 pp.) El respectuós pròleg, a càrrec d’un jove Gaziel, és tot un tractat sobre l’escriptor. Teoritza sobre l’estil i les intencions; i explica amb molt de respecte, que està redactat en forma epistolar. Les cartes d’amics i col·legues, demostren el valor que li donaven a la seva obra escriptors conegudíssims d’arreu del
    món, com Zola, Galdós, Pereda, Menéndez i Pelayo, Mañé i Flaquer, Paulousky, Pompeu Gener, “Víctor Català”, Pous i Pagés, etc.
    L’ambient de les tertúlies literàries (per exemple: al cafè Espanyol de la plaça Reial), les aventures del premis en els Jocs Florals, i el debat sobre si classificar Oller de naturalista o de verista i les característiques del noucentisme. M’ha agradat moltíssim! Gaziel dona saborosos detalls; per exemple; que els Oller vivien a la Rambla de Catalunya 14.

    Maria Luisa Rodríguez Moreno, http://guidanceinspain.blogspot.com

cercar...

Últimes entrades

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto