"Para salvar el planeta. Salir del capitalismo", Hervé Kempf

29/12/2018
  • Llibre: Para salvar el planeta salir del capitalismo. Hervé Kempf. Ed. Clave Intelectual 

    Quan decideixo escriure i comentar sobre el llibre Para salvar el planeta salir del capitalismo, visc encara la ressaca de l’acte que vaig assistir ahir, anava de “principis republicans”. Una descripció i fonamentació sembla molt necessària si volem encetar aquesta via que tants catalans aspirem, la República.He de confessar què em va ser aclaridor en certs aspectes conceptuals d’origen, però també se’m superposen i barregen a l’hora d’actualitzar-los avui i aquí. Idees, conceptes, necessitats que cal tenir clares per un moment històric constituent com el que vivim. 

    Anant al llibre, Hervé Kempf, l’autor, amb una gran habilitat col·loca al receptor lector al tema en qüestió, des de la primera frase: la urgència de canviar i posar-nos unes piles noves. El planeta ho reclama ¡a crits!. És indispensable que canviem d’actitud, ja no val mirar-nos-ho des de la distància, com si no anés amb nosaltres els canvis que com una espasa de Damocles penjant damunt nostra. 

    Comença referint al seu pare nascut l’any 20 del segle passat, generació “arrassada”. Descriu breument la història sagnant i de destrucció, dels efectes de la primera gran guerra, període d’entre guerres, timbals per una nova destrucció, la segona guerra mundial, pas als trenta gloriosos de creixement i benestar el món guanyador, ruptura per passar a una nova fase, d’una mundialització i instauració d’una desigualtat creixent, entreobrint amb tota la cruesa la fragilitat humana, en un món embogit pel consum, i un planeta també fràgil i fragilitzat. Acabant amb un: urgeix un canvi radical d’actitud la persona d’avui. 

    Podria quedar resumit, molt resumit, amb l’anterior paràgraf. Podríem trobar-ho també amb altres textos i autors. Però què té de singular Kempf en aquest llibre?: la seva capacitat de fer-t’ho viure, sentir. És d’una claredat com pocs autors. Et posa a l’abast de manera molt comprensible l’evolució d’una societat, la nostra, imbuïda i alienada d’esquena a una realitat; el planeta que ens acull i sosté. No s’enrrolla ni entra en disquisicions, va al gra. Els exemples i/o relats que descriu, son assequibles. Gens pedant pels seus coneixements, que els te, Tampoc cau en el reduccionisme o l’exageració per produir-nos temences i pors innecessàries. És un llibre no per crear-nos angoixes sinó per despertar-nos la consciència,. Estem davant d’un exemple de pedagogia. 

    Ens parla de la “rivalitat ostensiva” concepte descrit per Veblen, teoria que explica que en un univers desigual, competitiu i individualista la carrera per la supremacia simbòlica mitjançant l’exhibició d’objectes, cada vegada més desmesurada, adquireix una vigència extrema. Ens parla del procés de deshumanització com una epidèmia mundial que està estretament relacionat a uns valors –que son contravalors- que passen per l’individualisme, el consum i la publicitat, tot obscè. Valors impulsats per un sistema, el capitalista, el qual ens en hem de lliurar, podem, sempre que ens despertem a temps!. 

    Com fer-ho. Aquí està!. No fa catastrofisme, ans el contrari estimula un despertar serè i conscient i confia en la persona que es posi a caminar tot formant-se per anar transformant. El darrer capítol, titulat “La cooperació o el despotisme”, entra en el terreny de dir “volem viure en una societat que segueixi unes altres regles que no siguin  les del capitalisme, que vulgui el be comú més que la renda, la cooperació més que la competència, l’ecologia més que l’economia. En una societat que col·loqui la prevenció de la destrucció de la biosfera com a objectiu de la política humana pel proper mig segle; que ho afirmi amb una reducció del consum material i que sense això no hi pot haver justícia social”... Ja tenim alternatives, diu, segueix amb tot un seguit de experiències, reals, que permet visualitzar-les. Indueix accions amb propostes concretes. El desafiament, diu, “és marginar el principi de maximització del guany ubicant la lògica cooperativa en el centre del sistema econòmic, inscrit en la gestió política de sortida del capitalisme” “fa falta una consciència comuna, solidaritats de lluita i relleus polítics”.

    Per acabar, diu Hervé “ya conocen la historia del borracho de noche bajo un farol. Un transeúnte llega: “-¿Que hace? – Yo, hips, busco las llaves de mi auto, se me cayeron allá. -¿Pero por qué las busca aquí? –Eh..., acá hay luz”. “Las eminencias intelectuales que nos dirigen siguen el mismo razonamiento descarriado del borracho nocturno. El problema de nuestra época es que estos borrachos tienen el poder”.

    Reprenc el primer paràgraf, sinó no s’entendria: principis republicans/  drets humans / responsabilitat personal i social / drets i deures / mundialització de l’economia / altres economies no capitalista / ecologia / planeta / recursos escassos/ medi ambient etc.etc. És d’una absoluta necessitat anar tenint els conceptes clars, el sentit esglaonat o en nivells distints, de precisió dels mateixos en l’espai i el temps. Això com una tasca a fer i que requereix  d’un exercici de formació i praxis permanent. Quina feinada tan estimulant i engrescadora, o no?. 

    Llibre més que recomanable, d’obligada lectura.

     

    Josep Busquets

cercar...

Últimes entrades

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto