Resenya del llibre "Estas guerras son muy nuestras", per l'Alícia Palau

23/05/2017
  • El 23 de febrer vaig assistir a les VIII JORNADES per una CULTURA DE PAU. Junts per treballar la pau. Prioritats davant la violència, al Mas Guinardó, organitzades per Rocaguinarda.

    Un any més, hem tingut l’oportunitat de reflexionar plegats sobre quin pot ser el nostre paper actiu per aconseguir aquesta cultura de pau. Rocaguinarda és la llibreria de barri referent en l’oferta àmplia de llibres que ens donen eines per tenir una mirada crítica i creure que un altre món és possible.

    D’entre l’estesa de llibres que es va exposar a les Jornades, em va cridar l’atenció un que afirmava: “Estas guerras son muy nuestras”, posant el focus en la indústria militar basca. Un títol que ens interpel·la i que va despertar la meva curiositat per saber en quina mesura érem responsables de conflictes que percebem llunyans. 

    El llibre és un treball d’investigació del Col·lectiu Gasteizkoak que desemmascara els interessos i la forma d’actuar de grans empreses i empresaris de la industria armamentista basca (des dels més rudimentaris revòlvers, fins els més sofisticats sistemes de navegació aèria). De les implicacions, col·laboracions i complicitats que mantenen amb institucions, partits polítics, bancs, universitats... o de les diferents formes en que la pròpia societat, conscient o inconscientment, col·laborem amb ells.

    Quines avantatges va tenir per a aquesta industria la nostra entrada a l’OTAN? Amb quins empresaris lligats a la industria armamentista ha viatjat el Cap de l’estat com a “comercial” a països amb dubtós respecte als drets humans? Quin control hi ha perquè l’armament espanyol no acabi en escenaris en conflicte?
     
    El llibre recull unes paraules de l’Arcadi Oliveres: “Les guerres existeixen, es perpetuen i es repeteixen perquè existeix una extensa empresa que es diu “planificació”, integrada per cinc elements: la partida pressupostària destinada a armament, l’existència d’exèrcits, la investigació científica amb finalitats militars, la indústria d’armament i el comerç d’armes.

    Després de llegir el llibre, vaig tenir interès en saber si hi havia algun treball similar sobre la participació catalana en aquesta indústria i vaig trobar un treball del Centre d’Estudis per a la Pau J.M. Delàs  que us recomano: “Industria militar a Catalunya. Dels trabucs a l’aeronàutica.” http://www.centredelas.org/ca/publicacions/informes/267-industria-darmes-a-catalunya-dels-trabucs-a-... 
    Hi trobarem sucoses informacions, entre elles, l’aparició i expansió d’un sector industrial lligat al desenvolupament de l’aeronàutica a finals dels anys 90, quan diverses institucions catalanes, Generalitat, ajuntaments, universitats i empresaris van donar un impuls per a la creació d’un pol industrial aeronàutic a Catalunya. La UPC reconeix mantenir diversos convenis de col·laboració per fer recerca amb diverses indústries lligades a l’aeronàutica, com Boeing, Sener, Indra i EADS-CASA, totes quatre vinculades també a la producció militar. Indra i Sener estan instal·lades al districte 22@ del Poblenou de Barcelona.

    Els projectes més importants en que col·labora la indústria lligada al sector aeronàutic són els avions Airbus civils. Però també hi ha un Airbus militar, l’Eurofighter i l’helicòpter Tigre, tots tres aparells de guerra. Aquestes empreses també especulen de participar en els projectes aerospacials dels satèl·lits europeus Galileo i Ariane, una part dels quals tenen un vessant militar, ja que faciliten informació al Ministeri de Defensa espanyol. Les administracions justifiquen els seus ajuts a aquest sector amb el pretext que l'aeronàutica té el valor afegit d’estar vinculada a les noves tecnologies, un dels sectors amb major creixement i que generen una ocupació més segura.

    S’està implantant a Catalunya un complex militar industrial estretament lligat al desenvolupament del sector aeronàutic i de l’espai. Cal desemmascarar les empreses i entitats financeres que es troben darrere un sector que produeix artefactes per a la guerra. Cal també demanar responsabilitats a les administracions que promouen aquest tipus d’empreses amb diners públics.

    I nosaltres, a més, què podem fer? De ben segur, hem participat en actes, manifestacions i iniciatives contra les guerres i a favor dels refugiats, també els refugiats econòmics. Però podem fer més: per exemple assabentar-nos de què fan amb els nostres diners les entitats financeres www.bancaarmada.org/  i dipositar-los en la banca ètica (Coop 57, Fiare...) També, informar-nos de l’Objecció fiscal a la despesa militar www.objecciofiscal.org . Donar suport a la campanya Desmilitaritzem l’educació http://desmilitaritzem.blog.pangea.org/ , fent fora l’exercit del Saló d’ensenyament i del Saló de la infància http://beteve.cat/forces-armades-infancia-fira-barcelona-castrense-joves/ ... i treballant plegats per una cultura de pau.

    Un cop més agrair les oportunitats que els brinda el Grup “Cultura de Pau” de la Cooperativa.

    Alícia Palau

cercar...

Últimes entrades

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto